| |
- Antoni Maura i Muntaner (Palma1853- Torrelodones, Madrid1825).
Polític. Fill d'una família de comerciants acomodats, estudià dret a Madrid, on residí la major part de la seva vida i on realizà gran part de la seva tasca política. El 1881 va esser elegit per primer cop diputat per Mallorca pel Partit Liberal, on tenia el suport de les classes acomodades, de l'Església i de part de la premsa. Tot plegat provocà la seva reelecció fins a la dictadura de Primo de Rivera. A més comptava a Mallorca amb una xarxa de control de vots per part de gent que rebia favors des de Madrid; era el caciquisme, que a Mallorca estava controlat pels partidaris de Maura.
El 1886 va esser nomenat vicepresident del Congrés dels Diputats i el 1892 ministre d'Ultramar, des d'on va haver d'enfrontar-se amb el problema de les colònies, projectant una àmplia autonomia administrativa per a Cuba i Puerto Rico, que els conservadors li impediren de posar en marxa, provocant la seva dimissió el 1894. L'any 1895 fou nomenat ministre de Gràcia i Justícia.
|
|
|
|
|
|
|
Després de la crisi de 1898, provocada per la pèrdua de les colònies arran de la guerra amb els Estats Units, criticà el sistema polític i defensà una reforma regeneracionista amb l'objectiu de modernitzar l'Estat. Es passà al Partit Conservador i entre 1902 i 1903 és nomenat ministre de Governació. L'any 1903 fou proclamat cap del Partit Conservador i va presidir el Govern espanyol entre 1903 i 1904, però la divisió entre els mateixos conservadors i les discrepàncies amb el monarca el feren dimitir. El 1907 tornà ocupar el càrrec de cap del govern, des d'on dugué a terme una política de reforma administrativa. La dura repressió de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona va fer esclatar una campanya anti Maura i la manca de suport d'Alfons XIII el féu dimitir, continuant com a cap del Partit Conservador.
Maura mai no donà suport a cap tipus de regionalisme i va defensar la neutralitat d'Espanya durant la I Guerra Mundial. Va retornar a la Presidència del govern durant curts períodes del 1918 al 1919. El 1921 presidí per cinquena vegada un govern que no aconseguí aturar la desfeta del sistema de torn entre liberals i conservadors que definia la Restauració. |
|
|
